TRAIL BLANCH - VALLÉES D´AX (FRANÇA)

Possiblement ... una de les majors experiències viscudes. La sensació després del cap de setmana és molt gratificant i quan més temps passa, més aprècie el que hem fet.

Viatjarem cap Andorra Jorge i jo amb moltíssima il·lusió per provar una trail per la neu, i dissabte de vesprada arribàvem a AX LE THERMES tot just per arreplegar els dorsals. Es respirava un gran ambient i férem nit al poble. En despertar a les 7 del matí, n´hi havia un fum de gent pel carrer i en no res, vegerem passar els de la prova dels 51 km que eixien 2 hores davant nostre. (Potser l´any que ve provem ...)

I després d´esmorzar i agarrar tot el necessari, anàrem cap a la plaça major per l´eixida. Moltíssima gent: 520 participants a la prova de 23 km en 1.100 mts de desnivell positiu i jo, sense entendre res de res (vive la France!), i comencem en uns 4ºC!!!

Després d´entrar poc a poc al bosc, comença la pujada cap l´Estació d´esquí com si anàrem a una guerra, cadascú per on podia i agarrant-se a rames, arbres, pedres, tot ple de fang i on ens quedàrem separats lolo i jo. Poc a poc, el desnivell de les rampes va creant la sel·lecció normal i arribem a la neu, tornant a entrar al bosc i pujant pels laterals de les pistes d´esquí. És impressionant l´ànim que dóna la gent que et veu passar i t´anima (ale, ale !!!) encara que de segur que pensen que estem com una regadora!!!



Molt dura la pujada a cota màxima on ens espera l´avituallament i un fum d´esquiadors que somriuen quan passem. Un poc de caldo, xocolate, galletes, cola, fruita, .... i sense parar continuem fins l´abisme de la baixada. Quina animalà. Ni pista, ni senda, ni res de res, a saco!
Al principi dona respecte vorer la pendent però, després de caure de cul un parell de voltes, ... a fer la mà! Tots a terra i com si fos un tobogan i riguent com a xiquets menuts, baixarem vora un km en el cul a terra plens de neu, fang, pedres, branques, .... una passada. El que sempre em somiat i mai em fet perquè no ens han deixat o pq ens embrutàvem. Sens dubte el millor de la carrera.

A partir d´ahí, una part molt complicada de baixada per pista però en molta neu i fang. Es feia difícil xafar en bon lloc i les cames es carregàven. A l´últim avitualament, ni vam parar i ens animen alguns espanyols que es flipen de veure´ns allí.
L´última baixada massa tècnica i en molta pedra. De fet va haver gent que baixava en la cara o els genolls plens de sang. I on anàrem a un ritme prou fort.
Al final, pels carrer d´ Ax le Thermes, la gent aplaudia i animava com si fórem els primers. I la veritat és que això plena molt quan vas tan just de forces.

La sensació d´estar baldat però, d´haver acabat i de viure tot eixe ambient, simplement, no te paraules, però vos assegure que et plena molt el cor!!!
Un altra a la butxaca amic! I aquesta vegada per fi ja hem entrat junts.
Gràcies de tot cor!
Ahhh...., la posició: 169 ..... de 520 !!! en 3h 53min.

Trail Blanc'h Vallées d'Ax www.trailblanch.org
23/01/2010
M - 23 km 1100m D+
Classement Général
(521/521)

Pos Temps Nom Cat. Loc. Dors.
169 3:53:47 RUBEN Domenech Barranca HSE (96) (ESP) Gandia 461

KM VERTICAL GANDIA MONDÚVER (10 GENER)

Començà bé l´any, la temporada, a casa i amb bona gent, ..., encara que massa gent. Nosaltres estem més acostumats al ritme tranquil i solitari de les llargues hores de carrera, del Trail. Poquet a poquet!
I la quantitat de gent feia augmentar el ritme pq després a la muntanya anava a ser complicat adelantar. A més, la neu i el gel obligava a anar molt en compte on clavaes el peu.
Al final: 1:37:34
Bon assaig pel que ens espera en dos setmanes a França: fred i 25 km de carrera sobre neu.
El millor, tornar a vorer la teua gent: Lolo, Víctor, Carlos, Edu, Pepe, Maria, Kiko, Jordi, i molta més.
Altra a la saca!

BENVINGUT 2010 ... I PINTA BÉ !!!

Qué millor manera que començar l´Any Nou ... a casa. Aquest 10 de gener fem el KM vertical del Mondúver a Gandia. Pinta prou bé i sobre tot, amb ganes. A més, acaba de pegar una nevà com feia molt i potser dure fins diumenge. 11 Km i al voltant de 1.400 persones. Gent coneguda d´aquest món i amics de casa de sempre.

A partir d´açí, nous reptes, nous projectes i un somni de fa temps en acabar l´estiu: SKY RUNNER - CARROS DE FOC.
Abans algunes cosetes que anirem provant i afegint:
en 2 setmanes, el Trail Blanch a Font Romeu (França); trekking internacional d´Alcoi, la Lliga de la Federació, Trail de la Mitja Lluna; ..., y poc a poc anirem creant nous somnis.

Tots vosaltres anireu donant-me forçes i el necessàri per poder anar donant cada pas.
Cadascú de la seua manera pero seguent igual d´importants. Portar-vos al cap en eixos moments de soletat o duressa fan que valga la pena arribar al final.
Gràcies per caminar amb mi.

ANY DE DESCOBRIMENTS QUE DEIXE ENRERE ...

2009 queda enrere com un gran any, millor dit gran final d´any. Ha sigut el moment de descobrir-se a ú mateix, de saber disfrutar de les coses que ens brinda la vida, dels privilegis que tinc la sort de tindrer ben a prop. De conéixer gent nova, saber disfrutar del temps lliure i de saber crear-lo, descobrir un nou mon anomenat trail, runner, ..., salvatges, flipats, frikis !!! (això és el q diu alguna gent i que encara arribe a pensar, jaja!)

Açò naix al cor de Pirineus, a eixe xicotet lloc del món anomenat ESPOT, un lloc màgic i meravellós on ara fa 6 anys vaig anar a parar i on treballe i visc durant tot l´estiu i on ens exiliem quan volem desconectar durant l´any.
En eixos moments en els que més saturat estàs de la feina, quan els nanos dels campaments et suquen fins l´última gota de sang, en eixe moment que més rebentat estàs, només queda escapar a córrer i oblidar-te de tot.

Eixes eixides es convertiren en freqüents i notaves que cada vegada el cos te´n demanava més. I damunt, els paratges són impressionants!

Fa dos anys, em vaig treure del damunt un somni, fer la CARROS DE FOC caminant pel Parc Nacional d´Aigüestortes, i qui millor per a fer-ho que en el meu germà V.J.
Després d´això en va creixer un altre: fer-la correguent; fer la SKY RUNNER en 24h.

Aquest estiu l´acabàrem fent eixides de dies sencers de huit hores pel Parc en JABATO RAID TEAM. La companyia la millor en Yeray i Jorge i acompanyat-nos amb el taxi Willy, Papi i Tor!

Així que caigué la primera, la Botamarges! eixa salvatjà que vaig fer com si eixira a córrer a la platja i que vaig tardar 10 hores en fer. Mai havia patit tant i vaig dir que una i no més ....., i mira.
Algú va escriure: "ahir em volia morir, hui no m´enrecorde i demà estaré pensant en la següent"; i tota la raó tenia. Poc a poc va enganxant!

Entrenem en el Puigcampana, en Castalla, en Onil, en la via verda del Serpis-Safor, en el Mondúver, el Cabeçó, .... .
He corregut en Forna, el KM de Finestrat, la Sureste Trail Marathon de Cartagena...

Però el millor, sens dubte, conéixer l´ambient dels runners, la simpatia i el bon cor que es respira a les carreres. El disfrutar dels paissatges pels que corres i la tranquilitat que et dona. Pujar una muntanya nevada de nit i veure des de dalt la tranquilitat de l´horitzó només trencada pel silenci de les llumenetes dels pobles i ciutats que reposen als teus peus com si fóren d´un altre món.

Eixos moments són els que et fan sentir-te viu i els que fan que vullgues tornar a eixir a córrer, sense saber quin paratge et sorpendrà aquesta vegada, tornant a escapar de tot per uns instants ..... .

N´hi ha gent que no enten com faig aquestes coses ......, potser, si puguera fer-los sentir encara que només fóra una xicoteta part del que em fa sentir alguna de les escapades, ...... potser els faria dibuixar un somriure. El mateix que se´m dibuixa quan jo ho pense.

GRAN 2009!

QUE GRANDE ES IMPROVISAR!

Este sábado, sin competiciones de nanos por la mañana, se presentaba más tranquilo q de costumbre, de no ser por tener q bajar a Alacant a buscar algo de sentido a una gran decepción ...
Suerte q había quedado con Lolo y decidimos acercarnos a dar un paseo por el Cabeçó. I q gran decisión! Hacía un frío q pelaba y ver las montañas de Alacant cubiertas de blanco y empezaba a caer el sol, no era la mejor perspectivas ......, pero, se convirtió en uno de los mejores momentos de la temporada.


Alcanzar la cima nevada, de noche, con el frontal y Giorgio con su linterna de picapiedra (jajaja); ver las luces de Alacant, Benidorm, Aitana, el mar, el sol acabado de desaparecer y el cielo naranja, y sentarte por un minuto y q el tiempo se pare ............, olvidarte de todo ...
(Luego hay gente q no entiende pq escogemos la montaña: no tiene precio)



En escasos minutos, el sudor empezó a enfriarse y pasamos a afrontar el descenso por tartera de piedras, tierra y nieve, ideal para practicar deslizamientos. Que gozada!!!!

Luego en la furgo a recoger el coche y tras un abrazo, vuelta a Gandia a trabajar.

Que pasada improvisar!

SURESTE TRAIL MARATHON - CARTAGENA 29NOV

"Nada como un buen Rock ´n´ Roll junto a mi hermano"
Otra vez un grato lugar con muy buena gente a la que ya les vas conociendo las caras. Una sonrisa cómplice al recoger los dorsales al ver que volvíamos a coincidir con ... uuuuuhhhh (y van 3) jajajaja!
Traje de faena, esta vez sí, con el impresionante nuevo equipaje del equipo y listos.

Mal preparada supuso desde el principio viajar solo, aunque siempre de lejos la vista de esa calva que tantas fuerzas me da.
Vistas espectaculares aunque dura la idea de saber el camino de vuelta.


Vuelta que se hizo dura con las ampollas que quemaban y molestias en los isquios, aunque contento pq la rodilla se portó.
Lo más duro, el viento y la lluvia que congelaba el cuerpo chopado.


Al final, el Lolo esperando en la furgo y Meta. (No hizo falta ni ducha!)
Recuperar el calor del cuerpo costó lo suyo pero..... de gran ayuda fue, en los momentos más duros el pensar en: "lo q cuenta en la batalla, es lo que haces cuando llega el dolor"

Otra a la saca brother!!
Próxima parada, y será un verdadero placer i experiencia inolvidable: TRAIL BLANCH.