"... en cuanto a mi, todavía creo en el paraíso. Sin embargo, ahora sé que no se trata de ningún lugar en concreto. Lo importante no es a dónde vas, sino cómo te sientes en el momento en que llegas a formar parte de algo. Y si encuentras ese momento ..., es PARA SIEMPRE !!!

lunes, 31 de mayo de 2010

VOLTA AL TERME DE FONDEGUILLA (29-M)


Després de quasi 3 mesos sense competir, era l´hora de tornar a provar com responien les forces, les cames i sobretot el cap. I Fondeguilla era el millor lloc on provar. Tornar a compartir una d´eixes experiències que tinc la sort de poder gaudir i amb molt bona gent al meu costat.
Divendres Jorge i jo tornàrem a juntar experiències i arribarem per a dormir a Fondeguilla, al costat de la Vall d´Uixò. Aparcarem en mig d´uns vancals d´almetlers, soparem i ens gitàrem a la furgo a intentar dormir unes horetes, ja que a les 4 haviem de plegar. Dormir va ser quasi impossible però, fer-ho a l´aire lliure i en lluna plena ..... simplement no te paraules. Un altra raó del peruè ens agrada tant aquest món!!!

Així doncs, a les 4 a desdijunar el màxim possible i a per els dorsals. Ens creuem en Rubén que ve acompanyat de Jessi (amb els quals compartirem viatge a Cavalls la propera setmana), i algúnes cares més que ja comencen a ser habituals en aquests llocs.

A les 6 comença la carrera en molt bon ambient, unes 320 persones i desde el principi anem Jorge, Rubén i jo. Molta gent al principi però poc a poc comencen a distanciar-se les coses en les primeres pujades, encara que ja sabiem que zones planes quasi no anàvem a trobar-ne.
Després de tres hores de carrera, el sol comença a picar i ja portem un parell de caigudes ja que els dies anteriors va plourer i el terra esvaraba moltíssim. de fet Rubén es queda en les baixades perquè no va segur en les sabates noves.A Jorge l´aguante fins el km 25 però, comence a no respondre en les pujades i em quede despenjat. I es que després de tant de temps sense fer desnivells, acaben notant-ser. De totes maneres, pujades en 40-45% de desnivell, vos assegure que després de tantes hores de carrera es noten barbaritats.Això sí, l´organització una passada. Aigua, isotòniques, fruita, dolços, salat, .... i en algún que altre avituallament també..... una mica de birra, whisky, patxaran...... jajajaja. Molt bona gent.

Les dos últimes pujades, aconseguisc engantxar-me al carro de dos xics de Castelló i vaig conseguir tornar a agarrar ritme per poder acabar.



Al final, ......... vaig entrar en meta després de 6hores i 29 minuts.
Recorregut total: 35km en 4.940mts. de desnivell acumulat.
En meta, Lolo esperant-me (com de costum), meló fresquet i un parell de cervesses congelades!!!!!!! No sabeu com reconforta anar suat i plé de fang per tots els llocs i poder sentar-te sense més i beure´t una birra fresqueta.

En resum: un bon entrenament per a la primera ULTRA de 80 Km, del dia 12 .... CAVALLS DEL VENT en el Parc natural del Cadí-Moixeró, a Catalunya.
Viatgem el divendres i tornem diumenge. De moment ja he recuperat del tot i en un parell de dies a preparar-la.
Un altra a la saca brother!!!! un plaer, com sempre. Amb molta estima.