Bco Formiga, Estrechos del Gorgonchon y Rio Vero (Guara)

Gran cap de setmana en el "Musculman Xtream Team" de Barrancs.
Aquesta vegada anàrem a la Serra de Guara, a Rodellar. Impressionant poblet del nord de Huesca on n´hi han més escaladors i barranquistes al càmping que habitants al poble.
Molta tranquilitat, hippies, festa, birres, ....... uffffff, una passada de lloc.
Com ja és la tercera o quarta vegada que estem alí, el que anem és fent barranc que ens queden pendents. Voliem fer Gorgas Negras (unes 5 hores de barranc en 3 d´aproximació!) però, el temps i les previsions de quan ens alçarem a les 6 del matí féren que canviarem aquesta opció per algo més curt: Formiga i Estrechos del Gorgonchón.
Bona opció que disfrutàrem molt en alguna que altrà suà en el segón. Quina tensió i lloc de patiment en el Estrechos!!!
Diumenge férem una nova versió, el canyó del riu Vero. Açí teniem 4 hores per dins l´aigua i ens ho passàrem com a nanos!!! Quina manera de fer el burro. Ja ho voreu al video.

http://www.youtube.com/watch?v=Ts_kcFaVvNA

Al final, un bon dinarot en Alquezar i Lolo, Totxo i Deivid cap a Alacant i Willy i jo cap a les esperades vacances a Espot.
Un altre a la saca ... amics i companys de bogeries!!!!

ENTRENANT CARROS DE FOC

Cap de setmana de l´APER-ALCOI entrenant la carrera del proper 27 d´agost al Parc Nacional d´Aigüestortes. (amb Rubén, Ana, Jessi i Kiko).
Per fi companyia per a entrenar en serio i ... quina passada!!
Eixirem del pàrquing i en mitja hora en St. Maurici.
De Mallafré a Colomers en 3 hores i poquet. D´ahi, pel pas del Tuc de Colomers, creuant el Parc per la meitat, cap a Portarró. Açí una mica de lio ja que decidim ser prudents i no passar pel mig d´una glaçera i crestejar Colomers. Cambiem per un pas menys complicat, el que fa que tardem unes 5 hores.
De Portarró al pàrquing, encara que ens marca un poc més de 2 hores, aconseguim arribar en només un hora! Impressionant carrera de baixada, la gent ens mirava com diguent: "estos tios estan locos". Això sí, un esvaró o un enganxó en una rama o pedra ....., el "pinyo" pot ser espectacular.
En arribar, com no, un bon soparot en ca Juquim, on ens mengem una cuixa de senglar com fan Astèrix i Obèlix, per xuclar-se els dits!!!

Distància: 39,800 Km.
Temps: 11h 33min.
Velocitat: 3,4 Km/h.
Ritme: 17:24 min/km.

CAP DE SETMANA DE BARRANCS A HUESCA

Per fi companyia!!! després d´un més asoles al Pirineu, ja tocava fer cosetes en algú, i qui millor que els meus companys de somnis (que grans que sou i com vos he trobat a faltar!)
Viatge a Castejon de Sos, al costat de Benasque, per a fer dissabte les 12 cascades de Liri i diumenge l´Aigüeta de Barbaruens.
Al Liri, 12 rappels no molt llargs però molt disfrutons. En acabar, a sopar a Benasque i a veure l´ambient del TRAIL DE L´ANETO, mentre sopàvem al carrer, la gent trencava en aplaudiments a cadascun dels corredors que anava arribant a meta. Impressionant el que es respirava per allí!!!

A Barbaruens ens esperàven 4 hores de descens,
sense cap rappel, tot fent salts i tobogans.
Guapíssim i molt divertit, i mira que fam fer el cabra. Coincidirem en Àngel de Saragossa i encara que al principi estava una mica cohibit, poc a poc anava riguent al veure lo tronats que estem.

GRAN CAP DE SETMANA PER A CANVIAR D´AIRES I ENCANTAT DE TORNAR A COMPARTIR EN VOSALTRES MOMENTS QUE ENS UNEIXEN ENCARA MÉS!!

EIXIDA DIUMENGE: ESPOT ESQUÍ-ESTANY NEGRE-MALLAFRÉ-ESPOT

Simplement sense paraules:

H.OR BLANC-ESPOT ESQUÍ . . . . . . . . . . . . . . REFUGI JOSEP Mª BLANC: 1h 30min.
JOSEP Mª BLANC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . REFUGI ERNEST MALLAFRÉ: 1h 35min.
ERNEST MALLAFRÉ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ESPOT: 55 min.
ESPOT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . H. OR BLANC-ESPOT ESQUÍ: 20 min.

Total eixida dominical: 4h 30min.

Estic rebentat, he eixit a les 13:30h i he arribat a l´hotel a les 18:00h. sense dinar i sense endur-me res de menjar, ni barretes, ni gels..... se m´ha oblidat! Estic fava!!! no volia fer tant però, volia saber que tardaran els APERs en arreplegar-nos en Mallafré (només hora i 3 quarts!)

ENTRENANT A LES PISTES D´ESPOT ESQUÍ-GRAN PALLARS

Tocava tornar a eixir després de quasi una setmana sense fer res i qué millor que fer unes rampes.
La sort d´estar a peu de pistes (1.500mts) de l´Estació d´Espot Esquí i conéixer-la et dona moltíssimes possibilitats.
Primer, 9 km de pista, la pista d´esquí de fons a l´hivern,en desnivell positiu prou duret però, sense caminar, trotant, i en arribar a cota 2.000, ja endinsar-se per les pistes d´esquí, fins arribar a la zona de Clots de la Bassa.
És impressionant veurer les pistes totes verdes entre les muntanyes que les envolten.
D´ahí a la zona més alta (2.667mts) on acaba el remuntador de la Pala d´Eixe (+4km), d´on es veuen totes les pistes i al fons de tot l´hotel. He tardat 1h 10min. I toca decidir la baixada.
Així que..... per què no? i si baixe a saco i tot recte......???
Pensat i fet agarre la millor pista d´esquí, la Pala (roja), per la pedrera que s´ha format pel desgel i cap a baix en la forta pendent que n´hi ha, la qual, fa que em pare més d´una vegada a descarregar quàdriceps.
M´he adonat que les XA PRO 3D ténen vida útil, i aquestes ja no ténen tacos, estan llises!! per això m´en he anat al terra un parell de vegades.

Al final arribe al hotel, cota 1.500, en 2h 20min. Bon entrenament, uns 18 km, però em fa mal l´esquena de tanta baixada i les cames em tremolen.
Molt bon entrenament però, trobe a faltar tindre algo de companyia..., vos trobe a faltar amics!

ENTRENANT EN ST. MAURICI - AIGÜESTORTES

Després de 10 dies d´estada a "casa", ja tocava fer un entrenet dels bons.
Des del parking del Parc Nacional fins al llac de St. Maurici, la cascada de Ratera, Estany de Ratera, refugi d´Amitges 2.380mts. fins la falda del coll de Ratera en la que encara queda prou neu. Això en un hora i deu min.
Una passada encara veure neu i xafar-la! S´agraeix en la calor que està fent. (per cert, per la Carros haurem de pensar en fer més hores sense sol del que teniem previst).
Parada per dinar i cap a baix un altra vegada. Esta vegada, bordejant el llac de St. Maurici per la pedrera i una baixada super tècnica on quasi em deixe els pinyos!!! (per cert, i no és per ser fatidic però, en els últims dos messos han mort 2 persones que feien Carros. Una al xafar una placa de gel inestable on es donà un colp i l´altre d´un esvaró, un colp al cap. Un pensament per ells)
I de Mallafré al poble d´Espot on m´he topat en un cèrvol, un porc jabalí, esquirols ...... una passada!!!
A eixes hores la calor ja apreta molt i es fa pessat però, a la terraça d´Eva una bona cervesseta i a recuperar!!!

Una Cola al refugi d´Amitges: 3€
Un entrepà de truita i pernil al ref. d´Amitges: 6€
Correr al costat del llac i veurer les cascades, pel mig del bosc, topar-te en animals salvatges i quedar-se ambdós mirant-nos ........... i sentir que estàs tan agust que les cames no volen parar de córrer ................. això no té preu.

I encara em pregunten que ....... per què corres????? jajajajajajajajajaja!!! això ens dona l´oportunitat de viure un fum de coses que la resta de gent es perd.

CAVALLS DEL VENT - 12 juny 2010

Primera ULTRA (encara que Botamarges ja fou de 61Km) en el Parc NAtural del Cadí - Moixeró(CAT). Recorregut duríssim d´uns 82 Km en un desnivell positiu acumulat de 5.200mts.
A aquesta aventra anàrem com sempre Lolo i jo però, acompanyats de Rubén i Jessi del APER-ALCOI, del qual, hem tornat del viatge formant-ne part (tot un plaer!)
Eixirem de matinà i arribarem a Saldes a mig dia per dinar i fer siesta els quatre dins el cotxe mentre a fora diluviaba. Pujarem al refugi d´Estassen per a sopar i trobar-nos en tota la gent del foro a la que només coneixiem pels "nicks". Molt bona gent, per cert!! (Alacant, Novelda, Teulada, València, Madrid, Barna, Donosti, Vitòria, .... i més).
Preparats de cara al fred que feia i al terreny banyat i a les 23h. eixida de quasi uns 40 "tarats" en frontals pel mig del bosc, correguent com si fugiren de no se sap qué i a menys de 10ºC!
Primeres hores complicades, on el fang fa esvarar i caure però a la vegada divertit. Comencem tots junts però sentim la necessitat de separar-nos de la resta i començar a correr els quatre asoles, així que ens en anem davant. Fins que arribem a la zona dels Empedrats, on hem de creuar el riu moltes vegades però, les pluges de la vesprada han fet que baixe en dos pams d´aigua més del que tocava, i les roques que feien de pont, estan totalment afonades. Comencem fent malabarismes per no clavar el peu a dins..., al final "a fer la mà", sabatilles, calcetins i algú fins i tot aigua hasta el cul. Així que a córrer banyats durant la resta de la carrera.
Després de 7 hores de l´eixida, per fi ix el sol i això fa que la son comence a apretar a cadascú de nosaltres i ens baixa un poc la moral. Arribem al refugi de Rebost i ens demanem un café carregaet i ens mengem un bocata que ens espabila, i afrontem la pujada més dura de la jornada. Fa molt de fred i vent, encara que les vistes són una passada i arribem al refugi de Niu de l´Àliga on em toca colar-me per buscar el segell per cunyar el forfait.
A partir d´ahí, una baixada guapíssima i molt ràpida que ens porta unes quantes pujades i baixades molt tècniques fins al Serrat de les Esposses, on ens em guanyat un bon entrepà de truita en formatge i una Cola que ens ve de lujo!!!Comença a arribar gent, nostres amics els bascs, i també notícies de que n´hi ha gent que s´ha retirat. Però, portem massa hores i estem massa bé com per a qualsevol insinuació de baixar els brassos i d´un bot continuem la marxa. En un hora cunyem en Cortals de l´Ingla i ni ens sentem, continuem més forts que mai i ens piquem perquè acabem de veure en la muntanya d´enfront, al grup sub-16 de Manolator que acaba d´adelantar als bascs i venen per nosaltres. Conseguim arribar al mateix temps a Prat d´Aguiló abans d´afrontar l´última complicació del dia, Pas dels Gasolans, on trona i plou que dona gust. 2.430mts altura. Jessi ha agarrat por per un tró impressionant i com un cuet ens ha portat a coronar port i afrontar la baixada marcant el ritme (que grande jefa!!!). La pista ens porta fins al lloc d´arribada, el Lluís Estassen, després de 21 hores i 28 minuts de carrera. On ens espera una dutxa calenteta, soparet i una bona cervessa ben fresca, ... i a dormir. Diumenge a les 7 cap a casa després d´acomiadar-nos de tota eixa magnífica gent que de segur tornarem a vorer i parada de relax en el restaurant PAU de Benicarló d´una bona amiga (Mamen) y Rober. Quin arrosset més bò en menjarem!!!!!!!

Una més a la saca, Lolo. I amics alcoians, gràcies per poder compartir viatge i experiències en vosaltres. Heu segut uns grans companys i esperem que a partir d´ara, uns grans amics amb qui, de segur, seguirem creixent com a equip.
Una forta abraçada a Jessi i a Rubén. Tot un plaer.

VOLTA AL TERME DE FONDEGUILLA (29-M)

Després de quasi 3 mesos sense competir, era l´hora de tornar a provar com responien les forces, les cames i sobretot el cap. I Fondeguilla era el millor lloc on provar. Tornar a compartir una d´eixes experiències que tinc la sort de poder gaudir i amb molt bona gent al meu costat.
Divendres Jorge i jo tornàrem a juntar experiències i arribarem per a dormir a Fondeguilla, al costat de la Vall d´Uixò. Aparcarem en mig d´uns vancals d´almetlers, soparem i ens gitàrem a la furgo a intentar dormir unes horetes, ja que a les 4 haviem de plegar. Dormir va ser quasi impossible però, fer-ho a l´aire lliure i en lluna plena ..... simplement no te paraules. Un altra raó del peruè ens agrada tant aquest món!!!

Així doncs, a les 4 a desdijunar el màxim possible i a per els dorsals. Ens creuem en Rubén que ve acompanyat de Jessi (amb els quals compartirem viatge a Cavalls la propera setmana), i algúnes cares més que ja comencen a ser habituals en aquests llocs.

A les 6 comença la carrera en molt bon ambient, unes 320 persones i desde el principi anem Jorge, Rubén i jo. Molta gent al principi però poc a poc comencen a distanciar-se les coses en les primeres pujades, encara que ja sabiem que zones planes quasi no anàvem a trobar-ne.
Després de tres hores de carrera, el sol comença a picar i ja portem un parell de caigudes ja que els dies anteriors va plourer i el terra esvaraba moltíssim. de fet Rubén es queda en les baixades perquè no va segur en les sabates noves.A Jorge l´aguante fins el km 25 però, comence a no respondre en les pujades i em quede despenjat. I es que després de tant de temps sense fer desnivells, acaben notant-ser. De totes maneres, pujades en 40-45% de desnivell, vos assegure que després de tantes hores de carrera es noten barbaritats.Això sí, l´organització una passada. Aigua, isotòniques, fruita, dolços, salat, .... i en algún que altre avituallament també..... una mica de birra, whisky, patxaran...... jajajaja. Molt bona gent.

Les dos últimes pujades, aconseguisc engantxar-me al carro de dos xics de Castelló i vaig conseguir tornar a agarrar ritme per poder acabar.

Al final, ......... vaig entrar en meta després de 6hores i 29 minuts.

Recorregut total: 35km en 4.940mts. de desnivell acumulat.
En meta, Lolo esperant-me (com de costum), meló fresquet i un parell de cervesses congelades!!!!!!! No sabeu com reconforta anar suat i plé de fang per tots els llocs i poder sentar-te sense més i beure´t una birra fresqueta.

En resum: un bon entrenament per a la primera ULTRA de 80 Km, del dia 12 .... CAVALLS DEL VENT en el Parc natural del Cadí-Moixeró, a Catalunya.
Viatgem el divendres i tornem diumenge. De moment ja he recuperat del tot i en un parell de dies a preparar-la.
Un altra a la saca brother!!!! un plaer, com sempre. Amb molta estima.

ENTRENAT PEL MAIGMÓ - ALC

El passat diumenge, i després de tres setmanes en problemes a la cama (qui anàva a saber el que era el "hueco poplíteo" la mare que va!!) i sense eixir a córrer, per fi provarem una volteta pel Maigmó. Terra i "dominios" de Lolo i els Robles, que es feu molt agradable entre converses i rises i alguna que altra anada del cap.

Al final férem uns 25 km en 3h 09´, en 1.140 mts de desnivell positiu. Després de tant de dia prou bé i sense ressenti-se de res.

A partir d´ara, comença la temporada en dates ben marcades:
la Marató de Borriol (21-març), Trail de la Mitja Lluna -Guadalest-Alcoi: 80- (1-maig), i provarem la Castelló-Penyagolosa: 63 (15-maig). Per intentar arribar a Cavalls del Vent -Cadí, Pirineus: 90 (juny); i acabar en un somni .......... CARROS DE FOC - SKY RUNNER (55 km en 9.200 mts de desnivell acumulat) (27-ago) al Parc Nacional d´Aigüestortes-Lleida, a ESPOT, a la nostra casa !!!

Poquet a poquet ..., patint i somniant.

ENTRENANT PER LA MARINA BAIXA

Dissabte entrenarem al Puig Lolo i jo. Començà seguent un comboi i acabà com un entrenament ...... digam, "una buena piedra de toque" !!!
36 Km i uns 2.200 mts. de desnivell +, i al voltant d´unes 6 hores arribant a Finestrat ja de nit.
La ruta va passar per:
Font del Molí, Col de Pouet, Col del llamp, Font de l Arc, Pas del comptador, Casa de Deu, Col Del Llamp y Font del Molí.

El proper cap de setmana a esquiar a Espot i a córrer un poc per la neu, i al cap de setmana del 13, el trekking internacional d´Alcoi: 80Km.

TRAIL BLANCH - VALLÉES D´AX (FRANÇA)

Possiblement ... una de les majors experiències viscudes. La sensació després del cap de setmana és molt gratificant i quan més temps passa, més aprècie el que hem fet.

Viatjarem cap Andorra Jorge i jo amb moltíssima il·lusió per provar una trail per la neu, i dissabte de vesprada arribàvem a AX LE THERMES tot just per arreplegar els dorsals. Es respirava un gran ambient i férem nit al poble. En despertar a les 7 del matí, n´hi havia un fum de gent pel carrer i en no res, vegerem passar els de la prova dels 51 km que eixien 2 hores davant nostre. (Potser l´any que ve provem ...)

I després d´esmorzar i agarrar tot el necessari, anàrem cap a la plaça major per l´eixida. Moltíssima gent: 520 participants a la prova de 23 km en 1.100 mts de desnivell positiu i jo, sense entendre res de res (vive la France!), i comencem en uns 4ºC!!!

Després d´entrar poc a poc al bosc, comença la pujada cap l´Estació d´esquí com si anàrem a una guerra, cadascú per on podia i agarrant-se a rames, arbres, pedres, tot ple de fang i on ens quedàrem separats lolo i jo. Poc a poc, el desnivell de les rampes va creant la sel·lecció normal i arribem a la neu, tornant a entrar al bosc i pujant pels laterals de les pistes d´esquí. És impressionant l´ànim que dóna la gent que et veu passar i t´anima (ale, ale !!!) encara que de segur que pensen que estem com una regadora!!!



Molt dura la pujada a cota màxima on ens espera l´avituallament i un fum d´esquiadors que somriuen quan passem. Un poc de caldo, xocolate, galletes, cola, fruita, .... i sense parar continuem fins l´abisme de la baixada. Quina animalà. Ni pista, ni senda, ni res de res, a saco!
Al principi dona respecte vorer la pendent però, després de caure de cul un parell de voltes, ... a fer la mà! Tots a terra i com si fos un tobogan i riguent com a xiquets menuts, baixarem vora un km en el cul a terra plens de neu, fang, pedres, branques, .... una passada. El que sempre em somiat i mai em fet perquè no ens han deixat o pq ens embrutàvem. Sens dubte el millor de la carrera.

A partir d´ahí, una part molt complicada de baixada per pista però en molta neu i fang. Es feia difícil xafar en bon lloc i les cames es carregàven. A l´últim avitualament, ni vam parar i ens animen alguns espanyols que es flipen de veure´ns allí.
L´última baixada massa tècnica i en molta pedra. De fet va haver gent que baixava en la cara o els genolls plens de sang. I on anàrem a un ritme prou fort.
Al final, pels carrer d´ Ax le Thermes, la gent aplaudia i animava com si fórem els primers. I la veritat és que això plena molt quan vas tan just de forces.

La sensació d´estar baldat però, d´haver acabat i de viure tot eixe ambient, simplement, no te paraules, però vos assegure que et plena molt el cor!!!
Un altra a la butxaca amic! I aquesta vegada per fi ja hem entrat junts.
Gràcies de tot cor!
Ahhh...., la posició: 169 ..... de 520 !!! en 3h 53min.

Trail Blanc'h Vallées d'Ax www.trailblanch.org
23/01/2010
M - 23 km 1100m D+
Classement Général
(521/521)

Pos Temps Nom Cat. Loc. Dors.
169 3:53:47 RUBEN Domenech Barranca HSE (96) (ESP) Gandia 461