2009 queda enrere com un gran any, millor dit gran final d´any. Ha sigut el moment de descobrir-se a ú mateix, de saber disfrutar de les coses que ens brinda la vida, dels privilegis que tinc la sort de tindrer ben a prop. De conéixer gent nova, saber disfrutar del temps lliure i de saber crear-lo, descobrir un nou mon anomenat trail, runner, ..., salvatges, flipats, frikis !!! (això és el q diu alguna gent i que encara arribe a pensar, jaja!)
Açò naix al cor de Pirineus, a eixe xicotet lloc del món anomenat ESPOT, un lloc màgic i meravellós on ara fa 6 anys vaig anar a parar i on treballe i visc durant tot l´estiu i on ens exiliem quan volem desconectar durant l´any.
En eixos moments en els que més saturat estàs de la feina, quan els nanos dels campaments et suquen fins l´última gota de sang, en eixe moment que més rebentat estàs, només queda escapar a córrer i oblidar-te de tot.
Eixes eixides es convertiren en freqüents i notaves que cada vegada el cos te´n demanava més. I damunt, els paratges són impressionants!
Fa dos anys, em vaig treure del damunt un somni, fer la CARROS DE FOC caminant pel Parc Nacional d´Aigüestortes, i qui millor per a fer-ho que en el meu germà V.J.Després d´això en va creixer un altre: fer-la correguent; fer la SKY RUNNER en 24h.
Aquest estiu l´acabàrem fent eixides de dies sencers de huit hores pel Parc en JABATO RAID TEAM. La companyia la millor en Yeray i Jorge i acompanyat-nos amb el taxi Willy, Papi i Tor!
Així que caigué la primera, la Botamarges! eixa salvatjà que vaig fer com si eixira a córrer a la platja i que vaig tardar 10 hores en fer. Mai havia patit tant i vaig dir que una i no més ....., i mira.
Algú va escriure: "ahir em volia morir, hui no m´enrecorde i demà estaré pensant en la següent"; i tota la raó tenia. Poc a poc va enganxant!
Entrenem en el Puigcampana, en Castalla, en Onil, en la via verda del Serpis-Safor, en el Mondúver, el Cabeçó, .... .He corregut en Forna, el KM de Finestrat, la Sureste Trail Marathon de Cartagena...
Però el millor, sens dubte, conéixer l´ambient dels runners, la simpatia i el bon cor que es respira a les carreres. El disfrutar dels paissatges pels que corres i la tranquilitat que et dona. Pujar una muntanya nevada de nit i veure des de dalt la tranquilitat de l´horitzó només trencada pel silenci de les llumenetes dels pobles i ciutats que reposen als teus peus com si fóren d´un altre món.
Eixos moments són els que et fan sentir-te viu i els que fan que vullgues tornar a eixir a córrer, sense saber quin paratge et sorpendrà aquesta vegada, tornant a escapar de tot per uns instants ..... .
N´hi ha gent que no enten com faig aquestes coses ......, potser, si puguera fer-los sentir encara que només fóra una xicoteta part del que em fa sentir alguna de les escapades, ...... potser els faria dibuixar un somriure. El mateix que se´m dibuixa quan jo ho pense.
GRAN 2009!
No hay comentarios:
Publicar un comentario