VOLTA AL TERME DE FONDEGUILLA (29-M)

Després de quasi 3 mesos sense competir, era l´hora de tornar a provar com responien les forces, les cames i sobretot el cap. I Fondeguilla era el millor lloc on provar. Tornar a compartir una d´eixes experiències que tinc la sort de poder gaudir i amb molt bona gent al meu costat.
Divendres Jorge i jo tornàrem a juntar experiències i arribarem per a dormir a Fondeguilla, al costat de la Vall d´Uixò. Aparcarem en mig d´uns vancals d´almetlers, soparem i ens gitàrem a la furgo a intentar dormir unes horetes, ja que a les 4 haviem de plegar. Dormir va ser quasi impossible però, fer-ho a l´aire lliure i en lluna plena ..... simplement no te paraules. Un altra raó del peruè ens agrada tant aquest món!!!

Així doncs, a les 4 a desdijunar el màxim possible i a per els dorsals. Ens creuem en Rubén que ve acompanyat de Jessi (amb els quals compartirem viatge a Cavalls la propera setmana), i algúnes cares més que ja comencen a ser habituals en aquests llocs.

A les 6 comença la carrera en molt bon ambient, unes 320 persones i desde el principi anem Jorge, Rubén i jo. Molta gent al principi però poc a poc comencen a distanciar-se les coses en les primeres pujades, encara que ja sabiem que zones planes quasi no anàvem a trobar-ne.
Després de tres hores de carrera, el sol comença a picar i ja portem un parell de caigudes ja que els dies anteriors va plourer i el terra esvaraba moltíssim. de fet Rubén es queda en les baixades perquè no va segur en les sabates noves.A Jorge l´aguante fins el km 25 però, comence a no respondre en les pujades i em quede despenjat. I es que després de tant de temps sense fer desnivells, acaben notant-ser. De totes maneres, pujades en 40-45% de desnivell, vos assegure que després de tantes hores de carrera es noten barbaritats.Això sí, l´organització una passada. Aigua, isotòniques, fruita, dolços, salat, .... i en algún que altre avituallament també..... una mica de birra, whisky, patxaran...... jajajaja. Molt bona gent.

Les dos últimes pujades, aconseguisc engantxar-me al carro de dos xics de Castelló i vaig conseguir tornar a agarrar ritme per poder acabar.

Al final, ......... vaig entrar en meta després de 6hores i 29 minuts.

Recorregut total: 35km en 4.940mts. de desnivell acumulat.
En meta, Lolo esperant-me (com de costum), meló fresquet i un parell de cervesses congelades!!!!!!! No sabeu com reconforta anar suat i plé de fang per tots els llocs i poder sentar-te sense més i beure´t una birra fresqueta.

En resum: un bon entrenament per a la primera ULTRA de 80 Km, del dia 12 .... CAVALLS DEL VENT en el Parc natural del Cadí-Moixeró, a Catalunya.
Viatgem el divendres i tornem diumenge. De moment ja he recuperat del tot i en un parell de dies a preparar-la.
Un altra a la saca brother!!!! un plaer, com sempre. Amb molta estima.

ENTRENAT PEL MAIGMÓ - ALC

El passat diumenge, i després de tres setmanes en problemes a la cama (qui anàva a saber el que era el "hueco poplíteo" la mare que va!!) i sense eixir a córrer, per fi provarem una volteta pel Maigmó. Terra i "dominios" de Lolo i els Robles, que es feu molt agradable entre converses i rises i alguna que altra anada del cap.

Al final férem uns 25 km en 3h 09´, en 1.140 mts de desnivell positiu. Després de tant de dia prou bé i sense ressenti-se de res.

A partir d´ara, comença la temporada en dates ben marcades:
la Marató de Borriol (21-març), Trail de la Mitja Lluna -Guadalest-Alcoi: 80- (1-maig), i provarem la Castelló-Penyagolosa: 63 (15-maig). Per intentar arribar a Cavalls del Vent -Cadí, Pirineus: 90 (juny); i acabar en un somni .......... CARROS DE FOC - SKY RUNNER (55 km en 9.200 mts de desnivell acumulat) (27-ago) al Parc Nacional d´Aigüestortes-Lleida, a ESPOT, a la nostra casa !!!

Poquet a poquet ..., patint i somniant.

ENTRENANT PER LA MARINA BAIXA

Dissabte entrenarem al Puig Lolo i jo. Començà seguent un comboi i acabà com un entrenament ...... digam, "una buena piedra de toque" !!!
36 Km i uns 2.200 mts. de desnivell +, i al voltant d´unes 6 hores arribant a Finestrat ja de nit.
La ruta va passar per:
Font del Molí, Col de Pouet, Col del llamp, Font de l Arc, Pas del comptador, Casa de Deu, Col Del Llamp y Font del Molí.

El proper cap de setmana a esquiar a Espot i a córrer un poc per la neu, i al cap de setmana del 13, el trekking internacional d´Alcoi: 80Km.

TRAIL BLANCH - VALLÉES D´AX (FRANÇA)

Possiblement ... una de les majors experiències viscudes. La sensació després del cap de setmana és molt gratificant i quan més temps passa, més aprècie el que hem fet.

Viatjarem cap Andorra Jorge i jo amb moltíssima il·lusió per provar una trail per la neu, i dissabte de vesprada arribàvem a AX LE THERMES tot just per arreplegar els dorsals. Es respirava un gran ambient i férem nit al poble. En despertar a les 7 del matí, n´hi havia un fum de gent pel carrer i en no res, vegerem passar els de la prova dels 51 km que eixien 2 hores davant nostre. (Potser l´any que ve provem ...)

I després d´esmorzar i agarrar tot el necessari, anàrem cap a la plaça major per l´eixida. Moltíssima gent: 520 participants a la prova de 23 km en 1.100 mts de desnivell positiu i jo, sense entendre res de res (vive la France!), i comencem en uns 4ºC!!!

Després d´entrar poc a poc al bosc, comença la pujada cap l´Estació d´esquí com si anàrem a una guerra, cadascú per on podia i agarrant-se a rames, arbres, pedres, tot ple de fang i on ens quedàrem separats lolo i jo. Poc a poc, el desnivell de les rampes va creant la sel·lecció normal i arribem a la neu, tornant a entrar al bosc i pujant pels laterals de les pistes d´esquí. És impressionant l´ànim que dóna la gent que et veu passar i t´anima (ale, ale !!!) encara que de segur que pensen que estem com una regadora!!!



Molt dura la pujada a cota màxima on ens espera l´avituallament i un fum d´esquiadors que somriuen quan passem. Un poc de caldo, xocolate, galletes, cola, fruita, .... i sense parar continuem fins l´abisme de la baixada. Quina animalà. Ni pista, ni senda, ni res de res, a saco!
Al principi dona respecte vorer la pendent però, després de caure de cul un parell de voltes, ... a fer la mà! Tots a terra i com si fos un tobogan i riguent com a xiquets menuts, baixarem vora un km en el cul a terra plens de neu, fang, pedres, branques, .... una passada. El que sempre em somiat i mai em fet perquè no ens han deixat o pq ens embrutàvem. Sens dubte el millor de la carrera.

A partir d´ahí, una part molt complicada de baixada per pista però en molta neu i fang. Es feia difícil xafar en bon lloc i les cames es carregàven. A l´últim avitualament, ni vam parar i ens animen alguns espanyols que es flipen de veure´ns allí.
L´última baixada massa tècnica i en molta pedra. De fet va haver gent que baixava en la cara o els genolls plens de sang. I on anàrem a un ritme prou fort.
Al final, pels carrer d´ Ax le Thermes, la gent aplaudia i animava com si fórem els primers. I la veritat és que això plena molt quan vas tan just de forces.

La sensació d´estar baldat però, d´haver acabat i de viure tot eixe ambient, simplement, no te paraules, però vos assegure que et plena molt el cor!!!
Un altra a la butxaca amic! I aquesta vegada per fi ja hem entrat junts.
Gràcies de tot cor!
Ahhh...., la posició: 169 ..... de 520 !!! en 3h 53min.

Trail Blanc'h Vallées d'Ax www.trailblanch.org
23/01/2010
M - 23 km 1100m D+
Classement Général
(521/521)

Pos Temps Nom Cat. Loc. Dors.
169 3:53:47 RUBEN Domenech Barranca HSE (96) (ESP) Gandia 461

KM VERTICAL GANDIA MONDÚVER (10 GENER)

Començà bé l´any, la temporada, a casa i amb bona gent, ..., encara que massa gent. Nosaltres estem més acostumats al ritme tranquil i solitari de les llargues hores de carrera, del Trail. Poquet a poquet!
I la quantitat de gent feia augmentar el ritme pq després a la muntanya anava a ser complicat adelantar. A més, la neu i el gel obligava a anar molt en compte on clavaes el peu.
Al final: 1:37:34
Bon assaig pel que ens espera en dos setmanes a França: fred i 25 km de carrera sobre neu.
El millor, tornar a vorer la teua gent: Lolo, Víctor, Carlos, Edu, Pepe, Maria, Kiko, Jordi, i molta més.
Altra a la saca!

BENVINGUT 2010 ... I PINTA BÉ !!!

Qué millor manera que començar l´Any Nou ... a casa. Aquest 10 de gener fem el KM vertical del Mondúver a Gandia. Pinta prou bé i sobre tot, amb ganes. A més, acaba de pegar una nevà com feia molt i potser dure fins diumenge. 11 Km i al voltant de 1.400 persones. Gent coneguda d´aquest món i amics de casa de sempre.

A partir d´açí, nous reptes, nous projectes i un somni de fa temps en acabar l´estiu: SKY RUNNER - CARROS DE FOC.
Abans algunes cosetes que anirem provant i afegint:
en 2 setmanes, el Trail Blanch a Font Romeu (França); trekking internacional d´Alcoi, la Lliga de la Federació, Trail de la Mitja Lluna; ..., y poc a poc anirem creant nous somnis.

Tots vosaltres anireu donant-me forçes i el necessàri per poder anar donant cada pas.
Cadascú de la seua manera pero seguent igual d´importants. Portar-vos al cap en eixos moments de soletat o duressa fan que valga la pena arribar al final.
Gràcies per caminar amb mi.

ANY DE DESCOBRIMENTS QUE DEIXE ENRERE ...

2009 queda enrere com un gran any, millor dit gran final d´any. Ha sigut el moment de descobrir-se a ú mateix, de saber disfrutar de les coses que ens brinda la vida, dels privilegis que tinc la sort de tindrer ben a prop. De conéixer gent nova, saber disfrutar del temps lliure i de saber crear-lo, descobrir un nou mon anomenat trail, runner, ..., salvatges, flipats, frikis !!! (això és el q diu alguna gent i que encara arribe a pensar, jaja!)

Açò naix al cor de Pirineus, a eixe xicotet lloc del món anomenat ESPOT, un lloc màgic i meravellós on ara fa 6 anys vaig anar a parar i on treballe i visc durant tot l´estiu i on ens exiliem quan volem desconectar durant l´any.
En eixos moments en els que més saturat estàs de la feina, quan els nanos dels campaments et suquen fins l´última gota de sang, en eixe moment que més rebentat estàs, només queda escapar a córrer i oblidar-te de tot.

Eixes eixides es convertiren en freqüents i notaves que cada vegada el cos te´n demanava més. I damunt, els paratges són impressionants!

Fa dos anys, em vaig treure del damunt un somni, fer la CARROS DE FOC caminant pel Parc Nacional d´Aigüestortes, i qui millor per a fer-ho que en el meu germà V.J.
Després d´això en va creixer un altre: fer-la correguent; fer la SKY RUNNER en 24h.

Aquest estiu l´acabàrem fent eixides de dies sencers de huit hores pel Parc en JABATO RAID TEAM. La companyia la millor en Yeray i Jorge i acompanyat-nos amb el taxi Willy, Papi i Tor!

Així que caigué la primera, la Botamarges! eixa salvatjà que vaig fer com si eixira a córrer a la platja i que vaig tardar 10 hores en fer. Mai havia patit tant i vaig dir que una i no més ....., i mira.
Algú va escriure: "ahir em volia morir, hui no m´enrecorde i demà estaré pensant en la següent"; i tota la raó tenia. Poc a poc va enganxant!

Entrenem en el Puigcampana, en Castalla, en Onil, en la via verda del Serpis-Safor, en el Mondúver, el Cabeçó, .... .
He corregut en Forna, el KM de Finestrat, la Sureste Trail Marathon de Cartagena...

Però el millor, sens dubte, conéixer l´ambient dels runners, la simpatia i el bon cor que es respira a les carreres. El disfrutar dels paissatges pels que corres i la tranquilitat que et dona. Pujar una muntanya nevada de nit i veure des de dalt la tranquilitat de l´horitzó només trencada pel silenci de les llumenetes dels pobles i ciutats que reposen als teus peus com si fóren d´un altre món.

Eixos moments són els que et fan sentir-te viu i els que fan que vullgues tornar a eixir a córrer, sense saber quin paratge et sorpendrà aquesta vegada, tornant a escapar de tot per uns instants ..... .

N´hi ha gent que no enten com faig aquestes coses ......, potser, si puguera fer-los sentir encara que només fóra una xicoteta part del que em fa sentir alguna de les escapades, ...... potser els faria dibuixar un somriure. El mateix que se´m dibuixa quan jo ho pense.

GRAN 2009!