CAVALLS DEL VENT - 12 juny 2010

Primera ULTRA (encara que Botamarges ja fou de 61Km) en el Parc NAtural del Cadí - Moixeró(CAT). Recorregut duríssim d´uns 82 Km en un desnivell positiu acumulat de 5.200mts.
A aquesta aventra anàrem com sempre Lolo i jo però, acompanyats de Rubén i Jessi del APER-ALCOI, del qual, hem tornat del viatge formant-ne part (tot un plaer!)
Eixirem de matinà i arribarem a Saldes a mig dia per dinar i fer siesta els quatre dins el cotxe mentre a fora diluviaba. Pujarem al refugi d´Estassen per a sopar i trobar-nos en tota la gent del foro a la que només coneixiem pels "nicks". Molt bona gent, per cert!! (Alacant, Novelda, Teulada, València, Madrid, Barna, Donosti, Vitòria, .... i més).
Preparats de cara al fred que feia i al terreny banyat i a les 23h. eixida de quasi uns 40 "tarats" en frontals pel mig del bosc, correguent com si fugiren de no se sap qué i a menys de 10ºC!
Primeres hores complicades, on el fang fa esvarar i caure però a la vegada divertit. Comencem tots junts però sentim la necessitat de separar-nos de la resta i començar a correr els quatre asoles, així que ens en anem davant. Fins que arribem a la zona dels Empedrats, on hem de creuar el riu moltes vegades però, les pluges de la vesprada han fet que baixe en dos pams d´aigua més del que tocava, i les roques que feien de pont, estan totalment afonades. Comencem fent malabarismes per no clavar el peu a dins..., al final "a fer la mà", sabatilles, calcetins i algú fins i tot aigua hasta el cul. Així que a córrer banyats durant la resta de la carrera.
Després de 7 hores de l´eixida, per fi ix el sol i això fa que la son comence a apretar a cadascú de nosaltres i ens baixa un poc la moral. Arribem al refugi de Rebost i ens demanem un café carregaet i ens mengem un bocata que ens espabila, i afrontem la pujada més dura de la jornada. Fa molt de fred i vent, encara que les vistes són una passada i arribem al refugi de Niu de l´Àliga on em toca colar-me per buscar el segell per cunyar el forfait.
A partir d´ahí, una baixada guapíssima i molt ràpida que ens porta unes quantes pujades i baixades molt tècniques fins al Serrat de les Esposses, on ens em guanyat un bon entrepà de truita en formatge i una Cola que ens ve de lujo!!!Comença a arribar gent, nostres amics els bascs, i també notícies de que n´hi ha gent que s´ha retirat. Però, portem massa hores i estem massa bé com per a qualsevol insinuació de baixar els brassos i d´un bot continuem la marxa. En un hora cunyem en Cortals de l´Ingla i ni ens sentem, continuem més forts que mai i ens piquem perquè acabem de veure en la muntanya d´enfront, al grup sub-16 de Manolator que acaba d´adelantar als bascs i venen per nosaltres. Conseguim arribar al mateix temps a Prat d´Aguiló abans d´afrontar l´última complicació del dia, Pas dels Gasolans, on trona i plou que dona gust. 2.430mts altura. Jessi ha agarrat por per un tró impressionant i com un cuet ens ha portat a coronar port i afrontar la baixada marcant el ritme (que grande jefa!!!). La pista ens porta fins al lloc d´arribada, el Lluís Estassen, després de 21 hores i 28 minuts de carrera. On ens espera una dutxa calenteta, soparet i una bona cervessa ben fresca, ... i a dormir. Diumenge a les 7 cap a casa després d´acomiadar-nos de tota eixa magnífica gent que de segur tornarem a vorer i parada de relax en el restaurant PAU de Benicarló d´una bona amiga (Mamen) y Rober. Quin arrosset més bò en menjarem!!!!!!!

Una més a la saca, Lolo. I amics alcoians, gràcies per poder compartir viatge i experiències en vosaltres. Heu segut uns grans companys i esperem que a partir d´ara, uns grans amics amb qui, de segur, seguirem creixent com a equip.
Una forta abraçada a Jessi i a Rubén. Tot un plaer.