Bco Formiga, Estrechos del Gorgonchon y Rio Vero (Guara)

Gran cap de setmana en el "Musculman Xtream Team" de Barrancs.
Aquesta vegada anàrem a la Serra de Guara, a Rodellar. Impressionant poblet del nord de Huesca on n´hi han més escaladors i barranquistes al càmping que habitants al poble.
Molta tranquilitat, hippies, festa, birres, ....... uffffff, una passada de lloc.
Com ja és la tercera o quarta vegada que estem alí, el que anem és fent barranc que ens queden pendents. Voliem fer Gorgas Negras (unes 5 hores de barranc en 3 d´aproximació!) però, el temps i les previsions de quan ens alçarem a les 6 del matí féren que canviarem aquesta opció per algo més curt: Formiga i Estrechos del Gorgonchón.
Bona opció que disfrutàrem molt en alguna que altrà suà en el segón. Quina tensió i lloc de patiment en el Estrechos!!!
Diumenge férem una nova versió, el canyó del riu Vero. Açí teniem 4 hores per dins l´aigua i ens ho passàrem com a nanos!!! Quina manera de fer el burro. Ja ho voreu al video.

http://www.youtube.com/watch?v=Ts_kcFaVvNA

Al final, un bon dinarot en Alquezar i Lolo, Totxo i Deivid cap a Alacant i Willy i jo cap a les esperades vacances a Espot.
Un altre a la saca ... amics i companys de bogeries!!!!

ENTRENANT CARROS DE FOC

Cap de setmana de l´APER-ALCOI entrenant la carrera del proper 27 d´agost al Parc Nacional d´Aigüestortes. (amb Rubén, Ana, Jessi i Kiko).
Per fi companyia per a entrenar en serio i ... quina passada!!
Eixirem del pàrquing i en mitja hora en St. Maurici.
De Mallafré a Colomers en 3 hores i poquet. D´ahi, pel pas del Tuc de Colomers, creuant el Parc per la meitat, cap a Portarró. Açí una mica de lio ja que decidim ser prudents i no passar pel mig d´una glaçera i crestejar Colomers. Cambiem per un pas menys complicat, el que fa que tardem unes 5 hores.
De Portarró al pàrquing, encara que ens marca un poc més de 2 hores, aconseguim arribar en només un hora! Impressionant carrera de baixada, la gent ens mirava com diguent: "estos tios estan locos". Això sí, un esvaró o un enganxó en una rama o pedra ....., el "pinyo" pot ser espectacular.
En arribar, com no, un bon soparot en ca Juquim, on ens mengem una cuixa de senglar com fan Astèrix i Obèlix, per xuclar-se els dits!!!

Distància: 39,800 Km.
Temps: 11h 33min.
Velocitat: 3,4 Km/h.
Ritme: 17:24 min/km.

CAP DE SETMANA DE BARRANCS A HUESCA

Per fi companyia!!! després d´un més asoles al Pirineu, ja tocava fer cosetes en algú, i qui millor que els meus companys de somnis (que grans que sou i com vos he trobat a faltar!)
Viatge a Castejon de Sos, al costat de Benasque, per a fer dissabte les 12 cascades de Liri i diumenge l´Aigüeta de Barbaruens.
Al Liri, 12 rappels no molt llargs però molt disfrutons. En acabar, a sopar a Benasque i a veure l´ambient del TRAIL DE L´ANETO, mentre sopàvem al carrer, la gent trencava en aplaudiments a cadascun dels corredors que anava arribant a meta. Impressionant el que es respirava per allí!!!

A Barbaruens ens esperàven 4 hores de descens,
sense cap rappel, tot fent salts i tobogans.
Guapíssim i molt divertit, i mira que fam fer el cabra. Coincidirem en Àngel de Saragossa i encara que al principi estava una mica cohibit, poc a poc anava riguent al veure lo tronats que estem.

GRAN CAP DE SETMANA PER A CANVIAR D´AIRES I ENCANTAT DE TORNAR A COMPARTIR EN VOSALTRES MOMENTS QUE ENS UNEIXEN ENCARA MÉS!!

EIXIDA DIUMENGE: ESPOT ESQUÍ-ESTANY NEGRE-MALLAFRÉ-ESPOT

Simplement sense paraules:

H.OR BLANC-ESPOT ESQUÍ . . . . . . . . . . . . . . REFUGI JOSEP Mª BLANC: 1h 30min.
JOSEP Mª BLANC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . REFUGI ERNEST MALLAFRÉ: 1h 35min.
ERNEST MALLAFRÉ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ESPOT: 55 min.
ESPOT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . H. OR BLANC-ESPOT ESQUÍ: 20 min.

Total eixida dominical: 4h 30min.

Estic rebentat, he eixit a les 13:30h i he arribat a l´hotel a les 18:00h. sense dinar i sense endur-me res de menjar, ni barretes, ni gels..... se m´ha oblidat! Estic fava!!! no volia fer tant però, volia saber que tardaran els APERs en arreplegar-nos en Mallafré (només hora i 3 quarts!)

ENTRENANT A LES PISTES D´ESPOT ESQUÍ-GRAN PALLARS

Tocava tornar a eixir després de quasi una setmana sense fer res i qué millor que fer unes rampes.
La sort d´estar a peu de pistes (1.500mts) de l´Estació d´Espot Esquí i conéixer-la et dona moltíssimes possibilitats.
Primer, 9 km de pista, la pista d´esquí de fons a l´hivern,en desnivell positiu prou duret però, sense caminar, trotant, i en arribar a cota 2.000, ja endinsar-se per les pistes d´esquí, fins arribar a la zona de Clots de la Bassa.
És impressionant veurer les pistes totes verdes entre les muntanyes que les envolten.
D´ahí a la zona més alta (2.667mts) on acaba el remuntador de la Pala d´Eixe (+4km), d´on es veuen totes les pistes i al fons de tot l´hotel. He tardat 1h 10min. I toca decidir la baixada.
Així que..... per què no? i si baixe a saco i tot recte......???
Pensat i fet agarre la millor pista d´esquí, la Pala (roja), per la pedrera que s´ha format pel desgel i cap a baix en la forta pendent que n´hi ha, la qual, fa que em pare més d´una vegada a descarregar quàdriceps.
M´he adonat que les XA PRO 3D ténen vida útil, i aquestes ja no ténen tacos, estan llises!! per això m´en he anat al terra un parell de vegades.

Al final arribe al hotel, cota 1.500, en 2h 20min. Bon entrenament, uns 18 km, però em fa mal l´esquena de tanta baixada i les cames em tremolen.
Molt bon entrenament però, trobe a faltar tindre algo de companyia..., vos trobe a faltar amics!

ENTRENANT EN ST. MAURICI - AIGÜESTORTES

Després de 10 dies d´estada a "casa", ja tocava fer un entrenet dels bons.
Des del parking del Parc Nacional fins al llac de St. Maurici, la cascada de Ratera, Estany de Ratera, refugi d´Amitges 2.380mts. fins la falda del coll de Ratera en la que encara queda prou neu. Això en un hora i deu min.
Una passada encara veure neu i xafar-la! S´agraeix en la calor que està fent. (per cert, per la Carros haurem de pensar en fer més hores sense sol del que teniem previst).
Parada per dinar i cap a baix un altra vegada. Esta vegada, bordejant el llac de St. Maurici per la pedrera i una baixada super tècnica on quasi em deixe els pinyos!!! (per cert, i no és per ser fatidic però, en els últims dos messos han mort 2 persones que feien Carros. Una al xafar una placa de gel inestable on es donà un colp i l´altre d´un esvaró, un colp al cap. Un pensament per ells)
I de Mallafré al poble d´Espot on m´he topat en un cèrvol, un porc jabalí, esquirols ...... una passada!!!
A eixes hores la calor ja apreta molt i es fa pessat però, a la terraça d´Eva una bona cervesseta i a recuperar!!!

Una Cola al refugi d´Amitges: 3€
Un entrepà de truita i pernil al ref. d´Amitges: 6€
Correr al costat del llac i veurer les cascades, pel mig del bosc, topar-te en animals salvatges i quedar-se ambdós mirant-nos ........... i sentir que estàs tan agust que les cames no volen parar de córrer ................. això no té preu.

I encara em pregunten que ....... per què corres????? jajajajajajajajajaja!!! això ens dona l´oportunitat de viure un fum de coses que la resta de gent es perd.

CAVALLS DEL VENT - 12 juny 2010

Primera ULTRA (encara que Botamarges ja fou de 61Km) en el Parc NAtural del Cadí - Moixeró(CAT). Recorregut duríssim d´uns 82 Km en un desnivell positiu acumulat de 5.200mts.
A aquesta aventra anàrem com sempre Lolo i jo però, acompanyats de Rubén i Jessi del APER-ALCOI, del qual, hem tornat del viatge formant-ne part (tot un plaer!)
Eixirem de matinà i arribarem a Saldes a mig dia per dinar i fer siesta els quatre dins el cotxe mentre a fora diluviaba. Pujarem al refugi d´Estassen per a sopar i trobar-nos en tota la gent del foro a la que només coneixiem pels "nicks". Molt bona gent, per cert!! (Alacant, Novelda, Teulada, València, Madrid, Barna, Donosti, Vitòria, .... i més).
Preparats de cara al fred que feia i al terreny banyat i a les 23h. eixida de quasi uns 40 "tarats" en frontals pel mig del bosc, correguent com si fugiren de no se sap qué i a menys de 10ºC!
Primeres hores complicades, on el fang fa esvarar i caure però a la vegada divertit. Comencem tots junts però sentim la necessitat de separar-nos de la resta i començar a correr els quatre asoles, així que ens en anem davant. Fins que arribem a la zona dels Empedrats, on hem de creuar el riu moltes vegades però, les pluges de la vesprada han fet que baixe en dos pams d´aigua més del que tocava, i les roques que feien de pont, estan totalment afonades. Comencem fent malabarismes per no clavar el peu a dins..., al final "a fer la mà", sabatilles, calcetins i algú fins i tot aigua hasta el cul. Així que a córrer banyats durant la resta de la carrera.
Després de 7 hores de l´eixida, per fi ix el sol i això fa que la son comence a apretar a cadascú de nosaltres i ens baixa un poc la moral. Arribem al refugi de Rebost i ens demanem un café carregaet i ens mengem un bocata que ens espabila, i afrontem la pujada més dura de la jornada. Fa molt de fred i vent, encara que les vistes són una passada i arribem al refugi de Niu de l´Àliga on em toca colar-me per buscar el segell per cunyar el forfait.
A partir d´ahí, una baixada guapíssima i molt ràpida que ens porta unes quantes pujades i baixades molt tècniques fins al Serrat de les Esposses, on ens em guanyat un bon entrepà de truita en formatge i una Cola que ens ve de lujo!!!Comença a arribar gent, nostres amics els bascs, i també notícies de que n´hi ha gent que s´ha retirat. Però, portem massa hores i estem massa bé com per a qualsevol insinuació de baixar els brassos i d´un bot continuem la marxa. En un hora cunyem en Cortals de l´Ingla i ni ens sentem, continuem més forts que mai i ens piquem perquè acabem de veure en la muntanya d´enfront, al grup sub-16 de Manolator que acaba d´adelantar als bascs i venen per nosaltres. Conseguim arribar al mateix temps a Prat d´Aguiló abans d´afrontar l´última complicació del dia, Pas dels Gasolans, on trona i plou que dona gust. 2.430mts altura. Jessi ha agarrat por per un tró impressionant i com un cuet ens ha portat a coronar port i afrontar la baixada marcant el ritme (que grande jefa!!!). La pista ens porta fins al lloc d´arribada, el Lluís Estassen, després de 21 hores i 28 minuts de carrera. On ens espera una dutxa calenteta, soparet i una bona cervessa ben fresca, ... i a dormir. Diumenge a les 7 cap a casa després d´acomiadar-nos de tota eixa magnífica gent que de segur tornarem a vorer i parada de relax en el restaurant PAU de Benicarló d´una bona amiga (Mamen) y Rober. Quin arrosset més bò en menjarem!!!!!!!

Una més a la saca, Lolo. I amics alcoians, gràcies per poder compartir viatge i experiències en vosaltres. Heu segut uns grans companys i esperem que a partir d´ara, uns grans amics amb qui, de segur, seguirem creixent com a equip.
Una forta abraçada a Jessi i a Rubén. Tot un plaer.